FRIDA STREET GALLERY è un progetto di collaborazione fra MANUEL RIZ e CLAUS SORAPERRA due artisti che vivono nelle DOLOMITI. L'intento è quello della contaminazione culturale-artistica. Si trova nel centro di CANAZEI ed è uno spazio LIBERO!

LA USC DI LADINS 17.10.2014


RIZ E SORAPERRA À METÙ TE SCATOLA LA NEIF DE LA MARMOLÈDA
A l’inaudazion de “Frida Street Gallery” a Cianacei, l’ùltima opera d’èrt de Manuel Riz e Claus Soraperra à l’obietif de sensibilisèr la jent sul sciudament del pianet e l delegament di giacees

Someèa de esser te n auter post, n’autra dimenjion, n’autra val. Enveze se era ta Cianacei, te Strèda del Faure, duc engaissé a spetèr n’autra performance di artisc' ladins Manuel Riz e Claus Soraperra.
Renata Dantone de Nato de Pacifico col gramièl apede na fana de orc, Giordano con l’orghen da mantech, i parents de Claus e Manuel apede a Renata a endrezèr pan de sièla e piac per meter ite l’orc. Su per la sief de fèr del cantier de chi del Faure l’era tacà fora n cartel de “pericolo animali domestici” e sora l ciel pien de sgolons. Jent dut intorn, ma di artisć nia, no l’era nience l’ombrìa. A i spetèr se à pissà de dut: vegnarèi pa dal ciel? Jù da barcon del Garnì Hirsch? Fora da tedò na cèsa? Canche Giordano à tacà a sonèr duc se à utà e i doi ruèa a pe pan pian ca da pènt sun ruf de Antermont. Regolé da d’invern, plus de piuma, vegères da giacé, “Go-pro” sul cef e te man chela valijes per tegnir la roba al freit (no sé pa nience per talian che che ge vegn dit). Fonin te man, foto de ca, video de la, vegèdes anter chi del publich e grignèdes dut entorn. L’inaudazion de la “Frida Street Gallery”, la vedrina sun Strèda del Faure de Frida Bernard del Garnì Hirsch, da tempes veiores vedrina de èrt, la era tachèda.
L’é stat i doi artisc a spieghèr delvers coche la é stata. Timpruma la vedrina, tachèda sul mur e grana pec metres cadrac, era stata durèda dal père de Claus, Virgilio Soraperra e canche l’à lascià sù aea metù fora ence Claus. No la jìa trop e donca ensema a l’amich Manuel l se à pissà de poder ge domanèr a Frida, patrona del Garnì Hirsch, se l ge l’aessa metuda a la leta a duc doi. Frida ben segur à azetà e en sie onor ge é stat dedicà l’inom: “Frida Street Gallery”, la galarìa de strèda de Frida. L’inaudazion la é stata en vender ai 3 de otober da les 18.15 e l’é doi egn che la vegn durèda. L’obietif no l’é comerzièl, l’é piutost na vida per i doi artisć de dir sia opinion sun argomenc de atualità fascèna, talièna e ence mondièla. L’é stat metù fora operes d’èrt su la litazions americhènes, sui festejamenc sul prum de l’an, su la chèrta di troes de nosc raion, sul telesciudament; dut da poder amò veder sul Blog te internet agiornà ence a l’ùltima opera d’èrt metuda fora enstadì en ocajion de l’inaudazion e che à desche argoment la Marmolèda. “Cognon fèr zeche per la jent da chiò – à tacà i doi artisć te l’anunzièr l’opera d’èrt – che podesse ge enteressèr a la jent. Se aon pissà a la Marmolèda sun chel che ence nos artisć podon dir zeche. No volane trèr ca de la strèda, del tunel o de l’impiant e se aon pissà al giacé. Se aon documentà delvers soraldut su la cantità de giacia che l’era tel passà respet a aldidanché. Anter duta la reflescions se aon pissà a coche ogne un de nos pel salvèr la Marmolèda. Sion jic su ai 7 de setember, se aon tout dò la termos, se aon enjignà la scatoles de plastica trasparenta e les aon empienides de neif. Aon empienì 35 confezions, ge aon scrit sù l post, la posizion, la data e l’ora e anché volon ge les dèr a nesc amisc chiò che i posse se la meter te congelator. Podede n fèr chel che ve sà, ence ve la magnèr desche n giacin dò cena...”.
Ma estra a la batudes, chela de Soraperra e Riz l’é stat na “sgorlèda” ence belebon forta, na provocazion e na azion de sensibilisazion sul problem del giacé su la Marmolèda e de dut l sciudament del pianet. “La noscia – disc Riz e Soraperra – l’é na azion artistica con l’obietif de sensibilisèr l delegament di giacees tras l’èrt che l’é noscia vida de dir la robes. La Marmolèda l’é argoment de discuscion te Fascia. I problemes leé al recognosciment de la Marmolèda desche Reìna de la Dolomites e sul poder la aprijièr te sia forza del passà, somea conzec “congelé” aposta da na politica che fèsc fadìa a troèr responetes concretes e condividudes e che penalisea la vijion entrìa de Fascia. Pisson che tras l problem del delegament podon spenjer duc a pissèr al giacé che l dovente vif e fort. Metan la neif te scatola e ge la dajan ai prejenc aon volù recordèr che ogneun de nos pel, simbolicamenter, fèr sia pèrt per stravardèr l pianet. Pisson che la soluzion di problemes cogne per forza pontèr demez da na sensibilisazion culturèla”.
Apede a chest te vedrina te strèda del Faure l’é stat metù fora i retrac di doi artisć endèna la operazions sun Marmolèda, informazions sul giacé e ence na chèrta de la Marmolèda de l’Otcent, canche podestà de Cianacei l’era n tèl Beniamin Bernard e l confin de la Marmolèda l’era amò chel veie.
A ge fèr onor ai artisć, amisc e professores da Cianacei, dò l moment ofizial l’é tacà la festa con n bon piat de orc senté jù a se fèr doi ciacoles e a se tor la scatoles de neif ge lascian l nominatif. Anter duc l’era ence Tone Valeruz che à dit de la scomenzadiva “n bon pont de partenza” e i operatores de Fedaa Aurelio Soraruf de Fanci, Ermanno Lorenz de la Lis e Roberto Platter.
Claus e Manuel, apede che aer fat na azion de sensibilisazion, enstadì i à fat ence comunanza ta Cianacei e i à fat entener che se se vel fèr zeche, ogneun de nos l pel l fèr.

Valentina Redolfi